- Hi havia una vegada un Lendri* al que li agradava molt fer-nos un concert cada nit de campaments, colònies o excursions...
- De fet, vol ser famós i anar a Hollywood quan sigui gran.
- Era, bé, és molt divertit, ens explicava molts acudits, però eren molt dolents! Però tot i això, sempre ens feia riure molt.
- Recordo una vegada, a les colònies de Setmana Santa, en que els nois ens vam disfressar de noies i les noies de nois, ell feia moltíssima gràcia, interpretava el paper a la perfecció.
- Algunes nits tenia relacions especialment afectives amb el coixí!!!
- A vegades li dèiem que tenia tomàquets cherry aixafats al cap, perquè tenia els cabells “rollu afro”.
- Com rèiem tots plegats!
- Doncs jo recordo que tenia por a jugar al Far perquè una vegada, tot jugant, va ensopegar i es va trencar el braç (o era la cama?), pobre!
- Jo el que recordo és tota la història que ens va explicar a uns campaments sobre la seva cibernovia, com es deia?
- Alison! Massa divertit! Deia que feien l’amor a través del portàtil quan estava en un restaurant xinés!!
- I que van tenir dos fills, ell i el portàtil!!
- Buff! Com aquestes, un munt d’anècdotes més!
Aquest noi de qui tant parlem ha anat a viure a l’Argentina; aquest noi de qui tant parlem i parlarem és en Manu.
Manu, sempre a l’Esplai, sempre a Lendris*.
Manu, els Lendris* t’estimem!
LENDRIS*
